La primera obra mestra de Bruce Springsteen és possiblement una de les seves peces més desconegudes: “The wild the innocent and the E street shuffle”, una autèntica epopeya de començament a final.
Publicat el 1973, el segon àlbum del Boss és un compendi totalment unitari dels paradigmes de la seva obra, un autèntic pròleg de la seva filosofia, tan a nivell sonor com en el desenvolupament de les lletres i les històries. Sens dubte el meu disc preferit, amb el permís del tot poderós “Born to run”. Posseeix una de les millors cares B de la història del rock, conjugat amb el triplet “Incident on 57th street”, “Rosalita” i el viatge transcendetal de “New York city serenade”, deu minuts de bellesa al cor de Broadway, sense pressa, on els personatges viuen entre la fuga i el compromís, una cançó imprescindible.
