1. 10. KITTY’S BACK

    La primera obra mestra de Bruce Springsteen és possiblement una de les seves peces més desconegudes: “The wild the innocent and the E street shuffle”, una autèntica epopeya de començament a final.

    Publicat el 1973, el segon àlbum del Boss és un compendi totalment unitari dels paradigmes de la seva obra, un autèntic pròleg de la seva filosofia, tan a nivell sonor com en el desenvolupament de les lletres i les històries. Sens dubte el meu disc preferit, amb el permís del tot poderós “Born to run”. Posseeix una de les millors cares B de la història del rock, conjugat amb el triplet “Incident on 57th street”, “Rosalita” i el viatge transcendetal de “New York city serenade”, deu minuts de bellesa al cor de Broadway, sense pressa, on els personatges viuen entre la fuga i el compromís, una cançó imprescindible.

    Read More

     

     MÚSICA  ESTATS UNITS 

  2. 8. PAU CASALS

    Deixeu-me que us digui una cosa… jo sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n’explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França -aleshores Catalunya- per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres… això és Catalunya.

    El Cant dels ocells era un principi una nadala, joiosa com totes, de celebració, messiànica. Però després del seu vincle amb Pau Casals va esdevenir una cançó que estripa l’ànima, que vesteix de melancolia i de tristor. Una peça catalana, lligada a l’esdevenir del millor violoncel·lista de la història, del seu exili, de la seva lluita contra l’opressió, del seu posicionament, de la seva lluita per la Pau.

    Read More

     

     MÚSICA  CATALUNYA 

  3. 5. LILLAS PASTIA

    Près des remparts de Séville
    Chez mon ami Lillas Pastia
    J’irai danser la Séguedille
    El boire du Manzanilla.
    J’irai chez mon ami Lillas Pastia!

    Amb aquests versos comença Près des remparts de Séville coneguda popularment com La Seguidilla (clica per escoltar-la) de l’òpera Carmen. Val a dir que si fa dos mesos m’haguessin preguntat sobre Carmen no hagués passat de dir-ne el nom de l’autor. Ara, uns quants capítols d’Òpera en texans després i havent vist un parell de cops l’òpera Carmen, he descobert la immensa obra de Bizet.

    L’entrada a Carmen l’he fet a través de la versió Bieito (Liceu, 2011) que és com dir que un es posa a veure cine amb Lars von Trier. Després d’haver vist també diferents bocins de Carmen d’altres posades en escena, em quedo amb la que conec millor. Béatrice Uria-Monzón ha esculpit el que per a mi ja és el referent de Carmen, i Roberto Alagna, en el paper de Don José, també acaba sent referencial i a partir d’aquí, crec que per sempre més compararé les demés versions en base a aquestes dues coordenades. Bieito situa Carmen en una zona fronterera on el tràfic és una feina com un altra i li dóna un ambient de terra hostil, en aquesta atmosfera les passions i les traïcions encara són més extremes.

    Read More

     

     MÚSICA  ÒPERA  FRANÇA 

  4. 1. OLSEN OLSEN

    Heu estat mai en un lloc el qual sempre havíeu esperat trobar? Un lloc magnètic, amb tal força que és impossible descriure-la amb paraules. Tothom té aquest lloc, ningú sap on és fins que se’l troba. No és necessari cap coneixement previ, no cal buscar-lo, es troba i punt.

    Aquest lloc meu es diu Námaskarð i està remotament perdut al mig d’Islàndia, lluny de tot arreu. Podria estar escrivint mil mil·lions de paraules i no descriure’l de cap manera.

    A Islàndia tot és especial, i la seva música també. Islàndia, a banda de Björk, és Sigur Rós (Victòria Rosa) possiblement el grup més complex i experimental que ha omplert física i sonorament els escenaris en els últims anys, pura construcció cosmogònica, nascut a partir de les entranyes sulfuroses de l’última illa volcànica. Escoltar-los transporta immediatament a un espai immens sense horitzó natural, que et rodeja i et venç… capaços de dedicar el màxim esforç al mínim detall. Una excel·lència àrtica que sobrepassa els 66º nord, una bàlsam gèlid en magnífica hipotèrmia sonora, que amaga una riquesa excepcional.

    Read More

     

     MÚSICA  ISLÀNDIA